La manera com una persona organitza el seu entorn diu molt sobre la seva manera d’estar al món.
En l’obra de Mariona Espinet, artista resident a Barcelona, cada pintura es converteix en una invitació a reflexionar sobre què significa construir una llar. La seva mirada neix d’una sòlida formació en disseny d’interiors, complementada amb estudis d’arquitectura, però s’allibera a través del llenguatge que li ofereix la pintura, podent així explorar dimensions més sensibles i abstractes de l’espai.

Des dels seus inicis professionals, Espinet s’ha vinculat amb el camp del disseny arquitectònic, interessant-se especialment en com els espais es transformen en llocs habitables, preparats per omplir-se de vivències.
Amb el temps, la pintura es va convertir per a ella en un mitjà idoni per investigar aquells aspectes més subtils del disseny d’interiors: els que tenen a veure amb la percepció, l’emoció i l’energia que emanen de les formes i els colors.

L’estudi del color ocupa un lloc central en la seva obra. Més enllà d’una exploració purament estètica, Espinet, gràcies als seus coneixements en psicologia del color, investiga com aquest pot esdevenir un canal d’emocions.
A través de composicions que incorporen geometries orgàniques, patrons irregulars i formes deliberadament imperfectes, l’artista explora les tensions entre buit i plenitud, entre quietud i moviment. En la seva obra, l’abstracció es converteix en un vehicle per representar no només l’espai visible, sinó també aquell que se sent o s’intueix.

Espinet planteja que, tant la pintura com l’arquitectura, construeixen espais mitjançant la relació entre superfícies. Tanmateix, mentre l’arquitectura opera dins de límits físics, la pintura li permet escapar d’aquestes restriccions i obrir un camp de possibilitats més simbòliques. En aquesta cruïlla entre allò concret i allò eteri, l’artista dona forma al que ella concep com una «llar visual»: un espai interior on convergeixen introspecció i connexió espiritual.

L’elecció cromàtica no és arbitrària: Espinet domina les transicions tonals amb precisió, modulant cada color a través de lleugeres dosis de blanc i negre per generar llums, ombres i profunditat. Aquesta manera de treballar li permet construir plans visuals densos, carregats de ressonància emocional.
La seva paleta no busca l’impacte del monocrom, sinó que desplega una harmonia capaç de sostenir la identitat de cada peça i activar en l’espectador una experiència gairebé meditativa.

Click aquí per visualitzar el CV de MARIONA ESPINET