Gabriel Schmitz, ens comenta que ell mai ha ballat, però de nen anava com a espectador a espectacles de ballet amb la seva mare a la seva ciutat, Dortmund, i des de jove la dansa l’ha captivat i també influït en la seva carrera artística. De fet, la seva nova exposició individual titulada “Es mou” -la dotzena que ha presentat a la Galeria Jordi  Barnadas-, està dedicada al món de la dansa contemporània.

Per ell, el llenç defineix l’espai per on el pinzell es mourà com l’escenari marca l’espai on les ballarines dansaran, de la mateixa manera ritme i equilibri són fonamentals en una coreografia i en una pintura.

Per Schmitz, pintar o dibuixar una ballarina és un estímul creatiu i un repte per intentar mostrar-nos instants i sentiments en essència. Gabriel sempre es mostra més interessat a capturar l’ànima i les emocions dels seus personatges que en dona’ls-hi forma anatòmicament correcte.  L’artista, que ha begut de l’expressionisme alemany, exagera de manera evident mans i peus, destacant així el gest i el moviment.