El passat dia 14 de novembre vam inaugurar l’exposició individual de l’artista Jaume Amigó “El viatge del poeta”.
Per tal de conèixer millor a l’artista i a la seva obra hem decidit fer-li una entrevista.
Jaume Amigó neix el 1963 a Barcelona i des de ben jove té clara la seva passió: pintar.
Des del 1994 exposa en galeries i Fires d’art nacionals i internacionals.
Les seves obres són molt característiques per la seva tècnica i el seu ús de les formes i els colors inspirats en el Japó, país que ell mateix afirma que és la seva font d’inspiració principal.
– Algú de la teva família és o ha estat artista?
La meva mare de jove pintava, i jo de petit jugava amb els tubs de pintura a l’oli. Potser això va influir en el fet que ara em dediqui a pintar.
-Quan fa que pintes ?
A quinze anys ja volia ser pintor. Fa quaranta anys que no he deixat de dibuixar.
– Que et va “inspirar” o fer decidir a dedicar-t’hi professionalment ?
A casa hi havia uns llibres sobre l’obra d’en Picasso i d’en Miró, jo no em cansava de mirar-los. Van ser els meus referents durant molt de temps.
-Perquè has triat la teva tècnica actual?
Jo no l’he triat. A còpia de pintar, vaig descobrint maneres noves de realitzar el que vull expressar.
-Que t’agradaria pintar i no t’atreveixes?
M’agradaria pintar uns Nenúfars com en Claude Monet, però encara no m’he atrevit. Sí que he fet alguns Nenúfars en forma d’instal·lació o escultura i també amb paper.
-Alguna vegada els moviments socials han tingut o tenen relació amb la teva obra?
Molt poca, alguna vegada he fet algun cartell per un fi social.
-Perquè creus que les teves estades al Japó i la filosofia de Matsuo Bashô influencien tant en la teva obra ?
Al llarg dels anys i dels coneixements que vas adquirint, les influencies van canviant. Ara m’agrada molt llegir i rellegir a Matsuo Bashô, potser perquè les seves vivències al Japó es barregen amb les meves.
-Al marge de l’art , tens algun altre principal interès o hobby al qui hi dediquis molt temps ?
No. Però sí que m’agrada cuinar, cuidar les plantes, l’hort, escoltar música…i no acabaria mai. Vaja, viure.