La Deessa de la fortuna

Bea Sarrias és la més jove de set germans, el seu únic germà home, a qui sempre ha estat molt unida, va estudiar arquitectura i va ser llavors quan, a través dels llibres que el seu germà duia a casa, va conèixer l’obra de Mies van der Rohe, Barragán o Coderch.

De ben petita, Bea havia volgut ser pintora, però influenciada pel seu germà, va dubtar en fer la carrera d’arquitectura, el seu pare la va animar a que estudiés Belles Arts ja que el seu somni sempre havia estat ser artista.

Bea Sarrias no pinta l’arquitectura i els espais interiors, sinó que els “retrata”, provocant una sensació de que hi ha o hi ha hagut presència humana. L’artista, abans de pintar un espai, es documenta sobre l’arquitecte que ha projectat la casa i les persones que hi viuen o hi vivien.

Aquestes arquitectures exteriors o interiors, en opinió de l’artista, són l’eina perfecta per expressar la llum.